“Si es capacita els adults en coneixents, habilitats i actituds sobre un estil de vida saludable, entre iguals, milloraran els seus hàbits de salut cardiovascular i l’autocontrol dels factors de risc.”

DR. VALENTÍ FUSTER

“Si es capacita els adults en coneixents, habilitats i actituds sobre un estil de vida saludable, entre iguals, milloraran els seus hàbits de salut cardiovascular i l’autocontrol dels factors de risc.”

DR. VALENTÍ FUSTER

Programa FIFTY-FIFTY

Hipòtesi

Si es capacita els adults en coneixents, habilitats i actituds sobre un estil de vida saludable, entre iguals, milloraran els seus hàbits de salut cardiovascular i l’autocontrol dels factors de risc.

La primera causa de mortalitat o discapacitat a Espanya i en el món són les malalties cardiovasculars [1].

L’Associació Americana del Cor defineix que a Espanya la salut cardiovascular és pobra [2], i menys de l’1 % de la població presenta un estil de vida saludable, és a dir, només aquest percentatge de la població assoleix valors ideals en els 7 indicadors de salut cardiovascular [3]. Alguns dels factors de risc per al desenvolupament de malalties cardiovasculars i que pateixen els adults a Espanya són el sobrepès (36 %), l’obesitat (17 %), el sedentarisme (37 %), el tabaquisme (27 %) o la hipertensió (Figura 1).

Sedentarisme

Alimentació no saludable

Tensió arterial

Obesitat

Tabaquisme

Figura 1. Factors de risc cardiovascular

La Fundació SHE, en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), va posar en marxa l’estudi científic del Programa Fifty-Fifty, dissenyat pel Dr. Valentí Fuster, que té com a objectiu millorar la salut integral en adults d’entre 25 i 50 anys, ajudant-los a controlar per si mateixos els principals factors de risc d’aquestes patologies.

Després d’un estudi pilot dut a terme a Cardona, el Dr. Fuster va ampliar l’estudi a 7 localitats espanyoles (Figura 2) en col·laboració amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i els ajuntaments dels municipis participants. Van participar 543 persones (71 % dones), que presentaven un factor de risc cardiovascular com a mínim.

La intervenció es va basar en elements de la Teoria Cognitiva Social [4], que inclouen l’aprenentatge observacional, el reforç, l’autocontrol i l’autoeficàcia.

Manresa
Barcelona
Cardona
Cambrils
San Fernando de Henares
Molina de Segura
Gaudix
Villanueva de la Cañada

Figura 2. Municipis participants en l’estudi científic del Programa Fifty-Fifty.

En un inici, els participants van rebre tallers dirigits a promoure hàbits de vida saludables, com ara la gestió de l’estrès, la cessació tabàquica i l’autocontrol de la tensió arterial, entre d’altres (Figura 3).

Figura 3. Intervenció del Programa Fifty-Fifty.

Posteriorment, els participants van ser dividits aleatòriament en dos grups (1:1). El grup d’intervenció va seguir dinàmiques de grup durant 12 mesos de durada, i el grup control, del qual simplement es va fer seguiment durant el mateix període de temps [5] (Figura 4).

Figura 4. Disseny de l’estudi científic del Programa Fifty-Fifty.

Durant l’estudi es van realitzar valoracions continuades als participants: a l’inici del programa, després dels tallers formatius, al cap de 12 mesos (després de les dinàmiques de grup), i als 40 mesos.

El resultat principal avaluat en l’estudi va ser el canvi mitjà en una puntuació composta relacionada amb la pressió arterial, l’exercici, el pes, l’alimentació i el consum de tabac (puntuació Fuster-BEWAT).

Els resultats obtinguts de l’estudi, acompanyats d’una avaluació científica rigorosa [6,7], confirmen que educar als adults en coneixements, habilitats i actituds sobre un estil de vida saludable, acompanyat del suport entre iguals, millora els hàbits de salut cardiovascular i l’autocontrol dels factors de risc, a més, confirma la importància de donar continuïtat a les dinàmiques de suport [8].

Algunes empreses espanyoles com el parc temàtic Port Aventura o la fosa d’acer AMPO han posat en pràctica el Programa Fifty-Fifty amb la voluntat de donar eines que permetin millorar la salut cardiovascular dels seus treballadors.

Aplicar aquests programes de promoció d’hàbits saludables ajuda a sensibilitzar a la població, pel fet que, en paraules del Dr. Fuster «no cal prevenir malalties, cal promoure la salut».

Referencies

  1. Banegas JR et al. Rev Esp Cardiol Supl, 2006, 6(G):3-12. Epidemiología de las enfermedades cardiovasculares en España.
  2. Lloyd-Jones DM et al. Circulation, 2010, 121(4):586-613. Defining and setting national goals for cardiovascular health promotion and disease reduction: the American Heart Association’s strategic Impact Goal through 2020 and beyond.
  3. Graciani A et al. Circ Cardiovasc Qual Outcomes, 2013, 6(1):90-8. Cardiovascular health in a southern Mediterranean European country: a nationwide population-based study.
  4. Glanz K and Bishop DB. Annu Rev Public Health, 2010, 31:399-418. The role of behavioral science theory in development and implementation of public health interventions.
  5. Karwalajtys T et al. J Community Health, 2009, 34(4):336-45. Development of the volunteer peer educator role in a community Cardiovascular Health Awareness Program (CHAP): a process evaluation in two communities.
  6. Thompson PD et al. Circulation, 2007, 115(17):2358-68. Exercise and acute cardiovascular events placing the risks into perspective: a scientific statement from the American Heart Association Council on Nutrition, Physical Activity, and Metabolism and the Council on Clinical Cardiology.
  7. Heath GW et al. Lancet, 2012, 380(9838):272-81. Evidence-based intervention in physical activity: lessons from around the world.
  8. Fernández-Alvira JM, Fuster V et al. Am Heart J, 2021, 240:81-88. The challenge of sustainability: Long-term results from the Fifty-Fifty peer group-based intervention in cardiovascular risk factors.