Demostrar que educar en hàbits de vida saludables des d’edats primerenques redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i millora la qualitat de vida en l’edat adulta.

Demostrar que educar en hàbits de vida saludables des d’edats primerenques redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i millora la qualitat de vida en l’edat adulta.

Programa “FAMILIA”

La prevalença de sobrepès i obesitat infantil són factors que contribueixen de forma significativa a l’increment del risc de malalties cardiovasculars. En resposta a aquest problema, s’han dut a terme diverses intervencions de salut en alumnes a nivell escolar. En aquest context, i contant amb dues experiències exitoses prèvies a Espanya i a Colòmbia, el Dr. Valentí Fuster va decidir ampliar el Programa SI! de salut integral (el seu projecte per a l’adquisició d’hàbits saludables des de la infància) als Estats Units, tot creant el programa Familia. Aquest programa va comptar amb la participació de 562 infants d’entre 3 i 5 anys de 15 escoles Head Start de la ciutat de Nova York en la comunitat d’alt risc de Harlem, juntament amb 1.000 adults, amb l’objectiu de demostrar que l’educació en hàbits de vida saludables des d’una edat primerenca redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i millora la qualitat de vida en l’edat adulta.

La ciutat de Nova York, en resposta a aquest problema, va posar en marxa diferents iniciatives, com ara el programa Eat Well, Play Hard (Menja bé i juga molt) de prevenció de l’obesitat en la infància mitjançant missatges positius relacionats amb l’activitat física saludable i la promoció del consum de fruita, verdura i productes làctics desnatats.

S’han dut a terme diversos estudis que han avaluat els efectes dels comportaments envers la salut dels infants de les intervencions d’educació sanitària a les escoles [1-8]. La majoria de les intervencions no van assolir els objectius preestablerts de reducció de pes ni d’incorporació d’hàbits saludables entre els infants.

En base a aquestes dades i, comptant amb dos programes prèviament consolidats, el Dr. Valentí Fuster decidí ampliar el programa Família. Aquest va ser finançat per l’American Heart Association (Associació Americana del Cor), amb l’objectiu de demostrar que educar en hàbits de vida saludables des d’edats primerenques redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i millora la qualitat de vida en l’edat adulta. El programa Família va ser coordinat des de l’Hospital Mount Sinai, en col·laboració amb els programes de l’Administration for Children’s Services i el de la Division of Early Care and Education Head Start de Nova York.

Dins del programa Família es van proposar tres projectes de recerca diferents, però interrelacionats i sinèrgics:

Projecte 1 

Es va implementar un programa d’intervenció en l’estil de vida dels pares, mares o tutors del Head Start i es va registrar la seva resposta en el temps.

L’estudi va comptar amb tres seccions en què es va incloure als participants: un grup de debat sobre l’estil de vida saludable, format per 10-15 mares, pares o tutors del Head Start; sessions individuals sobre estil de vida amb un orientador i accés a la informació sobre salut gràcies a fires de salut o materials educatius impresos. L’impacte d’aquestes intervencions va ser avaluat mitjançant qüestionaris amb preguntes sobre el nivell d’activitat física, la ingesta d’aliments, el tabaquisme i la qualitat de vida. A més, es van anotar els següents paràmetres físics: alçada, pes, pressió arterial, ecografies de les artèries i mostres de sang per anotar els nivells de glucosa, colesterol i triglicèrids.

Projecte 2

Se implementó un programa de intervención en el estilo de vida de los padres o tutores del Head Start y se midió su respuesta en el tiempo.

El estudio contó con tres secciones en las que se incluyeron a los participantes: un grupo de discusión sobre el estilo de vida saludable, formado por 10-15 padres o tutores del Head Start; sesiones individuales sobre estilo de vida con un orientador y acceso a información sobre salud a través de ferias de salud o materiales educativos impresos. El impacto de estas intervenciones se evaluó mediante cuestionarios con preguntas sobre el nivel de actividad física, la ingesta de alimentos, el nivel de fumar y la calidad de vida. Además, se midieron parámetros físicos (altura, peso, presión arterial, ecografías de las arterias y muestras de sangre para medir los niveles de glucosa, colesterol y triglicéridos).

Projecte 3

Té com objectiu conèixer els següents aspectes:

  • Si algunes persones necessiten ajuda addicional (apart de la formació) per a millorar el seu estil de vida i evitar patir malalties cardiovasculars.
  • Si els gens (fragments d’ADN responsables del traspàs de trets hereditaris) poden ajudar a trobar nous tractaments i mètodes de prevenció de les malalties cardiovasculars.
  • Si es produeixen canvis genètics lligats als canvis en l’estil de vida.
     

Els resultats de la intervenció escolar (projecte 1) varen mostrar que, en comparació amb el grup de control, el canvi relatiu medià des de la línia de base en la puntuació global de KAH en els infants va ser aproximadament dues vegades superior que al grup d’intervenció (concretament, diferència absoluta mediana de 2,86 punts; interval de confiança del 95 %: 0,58 a 5,14; p = 0,014) [9]. L’efecte màxim s’observà en infants que van rebre > 75 % del pla d’estudis. Els components d’activitat física i consciència corporal/cor, i els àmbits de coneixement i actituds, van ser els principals impulsors de l’efecte (p valor < 0,05). A més, els canvis en la comprensió de les emocions van afavorir als infants participants.

Pel que fa al projecte 2, s’hi van inscriure un total de 635 de pares, mares o tutors. El canvi medià dins del grup en la puntuació de Fuster-BEWAT des de la línia de base fins als 12 mesos va ser d’aproximadament 0,20 punts a tots els grups, sense diferències generals entre els grups [9]. Tanmateix, els participants amb un nivell elevat d’adherència a la intervenció van mostrar un canvi superior en la puntuació que els seus homòlegs amb baix nivell d’adherència. A més, el coneixement per part dels participants de la presència d’aterosclerosi va potenciar significativament els efectes de la intervenció. Passats 24 mesos, es van observar resultats similars.

Encara que en general no es van observar diferències significatives entre els grups d’intervenció i els de control, el programa Família posa de manifest que uns valors elevats d’adherència a les intervencions sobre l’estil de vida poden millorar els resultats de salut.

Actualment, s’estan analitzant els resultats del projecte 3.

Referencies

  1. Almeida-Pittito B et al. Braz J Med Biol Res, 2010, 43(11):1088-94. Impact of a 2-year intervention program on cardiometabolic profile according to the number of goals achieved. 
  2. Broekhuizen K et al, BMC Public Health, 2010, 10:69. A tailored lifestyle intervention to reduce the cardiovascular disease risk of individuals with Familial Hypercholesterolemia (FH): design of the PRO-FIT randomised controlled trial. 
  3. Castelnuovo G et al. BMC Public Health, 2010, 10:204. TECNOB: study design of a randomized controlled trial of a multidisciplinary telecare intervention for obese patients with type-2 diabetes. 
  4. Foster GD et al. N Engl J Med, 2010, 363(5):443-53.A school-based intervention for diabetes risk reduction. 
  5. Ritchie, LD et al. Trials, 2010, 11:60. Taking Action Together: a YMCA-based protocol to prevent type-2 diabetes in high-BMI inner-city African American children. 
  6. Draper CE et al. BMC Public Health, 2010, 10:398. HealthKick: a nutrition and physical activity intervention for primary schools in low-income settings. 
  7. Galvez MP et al, AcadPediatr, 2009, 9(5):339-43. Childhood obesity and neighborhood food-store availability in an inner-city community. 
  8. Shah P et al. Br J Nutr, 2010, 104(3):427-36.Improvement in nutrition-related knowledge and behaviour of urban Asian Indian school children: findings from the ‘Medical education for children/Adolescents for Realistic prevention of obesity and diabetes and for healthy aGeing’ (MARG) intervention study. 
  9. Fernandez-Jimenez R, Fuster V et al. J Am Coll Cardiol, 2019, 73(16):2011-2021. Child health promotion in underserved communities: The FAMILIA Trial.