“Al programa Healthy Communities són els membres de la mateixa comunitat qui promouen el canvi del paradigma de salut a la seva ciutat”

DR. VALENTÍ FUSTER

“Al programa Healthy Communities són els membres de la mateixa comunitat qui promouen el canvi del paradigma de salut a la seva ciutat”

DR. VALENTÍ FUSTER

Programa HEALTHY COMMUNITIES

Hipòtesi

Al programa Healthy Communities són els membres de la mateixa comunitat qui promouen el canvi del paradigma de salut a la seva ciutat.

L’epidèmia de malalties cardiovasculars és resultat de la societat de consum en la qual vivim. Aquesta ha de ser abordada mitjançant estratègies multisectorials de promoció de la salut i prevenció primària, que fomentin un estil de vida saludable i redueixin els factors de risc cardiovascular, la morbiditat i la mortalitat.

Encara que la mortalitat per malalties cardiovasculars ha mostrat una tendència decreixent als països desenvolupats, confirmada també a Espanya, la combinació de factors com la major esperança de vida de la població, l’increment de la supervivència dels pacients després d’un esdeveniment cardiovascular, o la urbanització i els seus efectes derivats (com el sedentarisme, l’obesitat, els canvis en hàbits dietètics i el tabaquisme) contribueix al fet que la prevalença d’aquestes malalties continuï essent elevada [1, 2]. Davant aquesta situació, és necessari centrar els esforços no només en el tractament de les malalties cardiovasculars, sinó en la promoció de la salut i d’estils de vida saludable. Per aquest motiu, els experts defensen que els programes d’intervenció comunitària de promoció de la salut integral poden exercir un impacte significatiu en la salut cardiovascular [3, 4].

Salut cardiovascular individual i col·lectiva

Vida activa

Alimentació saludable

Benestar emocional

Prevenció de consum de tabac i alcohol

3 – 5
SI! Infantil

6 – 11
SI! Primària

12 – 16
SI! Secundària

17 – 24
Fifty Action

25 – 50
Fifty-Fifty

51 – 66
Fifty Plus I

+67 Años
Fifty Plus II

El Programa Healthy Communities, implementat a la ciutat de Cardona, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de la localitat. El programa pretén promoure el foment d’estils de vida saludables a persones de totes les edats i de contribuir a afavorir la qualitat de vida, a corregir els hàbits de salut i a autocontrolar els principals factors de risc de les malalties cardiovasculars, com el sobrepès, l’obesitat, la inactivitat física, la pressió arterial o el tabaquisme [4, 5].

L’objectiu és convertir Cardona en una ciutat saludable modèlica, donant prioritat als seus habitants, a partir de la creació d’entorns físics (urbanisme saludable) i socials (entorn) que promoguin la salut, de manera que pugui arribar a ser un model que es reprodueixi a altres municipis. En la fase pilot del projecte es van organitzar activitats comunitàries que van involucrar als veïns de Cardona. Es va formar a promotors de salut específicament per al programa, es van organitzar conferències sobre salut i es van impartir tallers formatius i motivacionals, amb l’objectiu de la promoció d’hàbits de vida saludables [1, 4].

D’altra banda, el programa va incloure un ambiciós pla urbanístic per a promoure l’activitat física entre la població. En aquest estudi pilot, aproximadament el 10 % de la població de la ciutat de Cardona va ser avaluada longitudinalment en els anys 2014 (inici de l’estudi pilot), 2016 (impacte de les activitats pilot de promoció de la salut) i 2018 (sostenibilitat, fi de l’estudi pilot). Els resultats preliminars van ser prometedors i van mostrar millores en els components d’activitat física i dieta. Aquests resultats van justificar el desenvolupament de la següent fase del projecte en la qual l’impacte de la creació d’una Ciutat saludable serà avaluat adequadament mitjançant un estudi experimental i resultats rellevants, de manera que el model pugui ser acceptat i replicat en altres ciutats. Es tracta del Programa Healthy Communities (HC-2030).

El Programa Healthy Communities (HC-2030), iniciat a la tardor de 2021, amb la fi de promoure un estil de vida més actiu, hauria d’animar als ciutadans a prendre decisions més saludables sobre com es mouen, què mengen i com utilitzen l’entorn que els envolta per a millorar la seva felicitat i salut mental.

La hipòtesi és que una ciutat saludable repercuteix positivament en els seus habitants tot millorant els índexs de salut cardiovascular i d’activitat física, la salut mental i el benestar. Amb aquesta visió, s’ha iniciat un estudi d’intervenció longitudinal controlat basat en la comunitat amb 2.000 participants (1.000 a Cardona, la ciutat d’intervenció, i 1.000 a Sallent, la de ciutat control) de més de 12 anys d’edat i durant un període de 5 anys.

El criteri de valoració primari serà la diferència entre grups (ciutat intervinguda enfront de la ciutat de control) per al canvi en la puntuació Fuster-BEWAT [4], que consisteix en una escala de 0 a 15 per als comportaments/factors de salut relacionats amb la pressió arterial, l’exercici, el pes, l’alimentació (dieta) i el consum de tabac (fumar).

El Programa Healthy Communities és una iniciativa multidisciplinària que donarà lloc a un conjunt d’eines per a una intervenció de promoció de la salut, impulsada per la comunitat, que podria reproduir-se en ciutats i pobles tant a nivell nacional com internacional. El nucli de la intervenció es basarà en els anteriors programes de promoció de la salut desenvolupats i avaluats per la Fundació SHE: el Programa SI!, per a infants i adolescents [5,6,7], i el Programa Fifty-Fifty, per a adults [4,8,9,10].

L’efecte d’aquestes intervencions va ser comprovat mitjançant assajos aleatoris i els resultats van ser publicats en revistes de gran rellevància, com ara Journal of the American College of Cardiology, American Heart Journal, American Journal of Medicine, etc.

Referencies

  1. Castellano JM et al. Rev Esp Cardiol. 2014, 67(9):6. Promoción de la salud cardiovascular en tres etapas de la vida: nunca es demasiado pronto, nunca demasiado tarde.
  2. Villar Álvarez F et al. Med Clin (Barc). 1998, 110:6. Mortalidad cardiovascular en España y sus comunidades autónomas (1975-1992).
  3. Fuster V. Arch Cardiol Mex. 2010, 80(4):261-71. Science, health and education: a priority and a model.
  4. Gomez-Pardo E, Fuster V et al. J Am Coll Cardiol. 2016, 67(5):476-85. A Comprehensive Lifestyle Peer Group-Based Intervention on Cardiovascular Risk Factors: The Randomized Controlled Fifty-Fifty Program.
  5. Penalvo JL, Fuster V et al. J Am Coll Cardiol. 2015, 66(14):1525-34. The SI! Program for Cardiovascular Health Promotion in Early Childhood: A Cluster-Randomized Trial.
  6. Céspedes J, Fuster V et al. Am J Med, 2013, 126(1):27-35.e3.Targeting preschool children to promote cardiovascular health: cluster randomized trial.
  7. Fernandez-Jimenez R, Fuster V et al. J Am Coll Cardiol, 2019, 73(16):2011-2021. Child Health Promotion in Underserved Communities: The FAMILIA Trial
  8. Latina J, Fuster V et al. Am Heart J, 2020; 220:20-8. Grenada Heart Project–Community Health ActioN to EncouraGe healthy BEhaviors (GHPCHANGE): A randomized control peer group–based lifestyle intervention.
  9. Fernández-Jiménez R, Fuster V et al. J Am Coll Cardiol, 2019, 75: 1 (42-56). Different lifestyle interventions in adults from underserved communities. The FAMILIA Trial.
  10. Fernández-Alvira JM, Fuster V et al. Am Heart J, 2021; 240:81-88. The challenge of sustainability: Long-term results from the Fifty-Fifty peer group-based intervention in cardiovascular risk factors.