El risc d’addiccions en l’adolescència disminueix amb l’esport

By 26 setembre, 2018Fundacion SHE

Practicar qualsevol esport és bo per a tothom, però en el cas dels adolescents encara més, per estar vivint una etapa de grans canvis físics i emocionals. Exercitar-se en l’esport no només contribueix al desenvolupament de l’organisme, sinó que està comprovat que preveu hàbits perjudicials com el consum de tabac, l’alcohol, i fins i tot altres substàncies més nocives.

Quan arriba l’edat en què algun dia li ofereixin al teu fill un cigarret, una copa o un porro, és imprescindible que tingui les idees clares. Sens dubte, també ajuda el fet de no freqüentar els ambients que promouen aquestes pràctiques. Si l’ocasió fa al lladre, com diu la dita, limitar les oportunitats de freqüentar aquests ambients, és també una bona opció. Segons les estadístiques, els nois i les noies que solen dedicar gran part del seu temps lliure a l’esport presenten índexs de consum significativament inferiors de les tres drogues més consumides en la nostra societat – el tabac, l’alcohol i la marihuana – respecte als joves més sedentaris.

El temps d’entrenament i el tipus d’esport també influeixen en les possibilitats d’addicció
El consum de tòxics és menor entre els nois i noies que practiquen un esport des d’abans dels catorze anys. Així mateix, les hores d’entrenament setmanal també són un aspecte a favor, ja que, a major quantitat d’hores d’entrenament, menor contacte amb les substàncies perjudicials. Aquests joves tampoc solen fumar ni beure alcohol i, si ho fan, és de forma eventual o en una proporció molt inferior als joves de la seva mateixa edat que no fan esport. Cal destacar que els hàbits dels nois que entrenen poc – només 1 o 2 hores per setmana- es diferencien poc dels joves sedentaris. Es desprèn d’això que el compromís i la dedicació a l’esport és directament proporcional a la prevenció del consum de drogues.
El menor contacte amb aquestes substàncies té també una estreta relació amb el tipus d’esport que es practica, i és significatiu comprovar que hi ha un menor consum entre els joves federats en esports individuals com l’atletisme o la natació.

Els valors de l’esport contribueixen a la formació del caràcter i ajuden a prendre decisions des de la responsabilitat
Sèneca deia que la part del nostre cos que més s’exercita és la més sana. Però no oblidem que, a part de l’aspecte físic, la pràctica constant de qualsevol esport també ajuda que els adolescents aprenguin la importància de la disciplina, la constància i l’esforç. L’esport fomenta igualment un sentiment de competitivitat que, ben entès, pot ser molt beneficiós en la vida dels joves. Aquests aprenen a gaudir de les victòries i a fer-se forts amb les derrotes. En qualsevol cas, és important que els nostres fills tinguin informació objectiva sobre les drogues i les conductes de risc, però és igualment important que tinguin els recursos emocionals suficients per enfrontar-se a situacions difícils.

Si l’esport s’allunya de les drogues, per què alguns esportistes es dopen?
Aquesta és una de les contradiccions de l’esport de les elits. Dopar-se és èticament reprovable, tant en l’esport com en la vida. Però hem de pensar que tot depèn del context, i quan estem parlant de guanyar sigui com sigui, d’èxit, de victòries i d’espectacle, l’esport es transforma per complet i perd el seu principal valor d’instrument educatiu i de benestar. Probablement hauríem d’analitzar les causes que han causat aquesta transformació. Però aquest és un altre tema…

Fonts : La cuina de la salut, ed. Planeta, Intel·ligència esportiva, Plataforma Editorial, Guia de Salut i Esport, consumer.es