La contaminació atmosfèrica s’inclou entre els factors de risc modificables de les principals malalties cardiovasculars. Això vol dir que els fums dolents que estan a l’aire són els responsables directes de milers de morts.
La toxicitat de l’aire que respirem està altament relacionada amb les malalties respiratòries i el càncer de pulmó, però, a més, les micro-partícules que es troben a l’aire també influeixen en la nostra salut cardiovascular i contribueixen a la manifestació d’arítmies cardíaques, arteriosclerosi o infarts de miocardi .
PM2,5: les diminutes enemigues del cor i del cervell
Així es diuen les micropartícules, provinents sobretot de les emissions dels vehicles de motor dièsel, que perjudiquen la salut cardiovascular. Quan les inhalem, aquestes es dipositen a la gola o a la tràquea i normalment podem expulsar-les tossint. No obstant això, les més petites poden arribar als bronquis i els pulmons.
Quan la contaminació és molt alta, les PM2 penetren a les vies respiratòries i arriben al sistema sanguini i afavoreixen el desenvolupament de trombes i un increment de la pressió arterial, a part de produir vasoconstricció de les artèries coronàries, que aporten sang al cor i al cervell .
Nens, persones grans i malalts crònics: els més perjudicats per la contaminació
L’afectació en nens pot ser més greu, ja que el seu sistema respiratori és encara immadur i tenen les vies més petites i estretes, de manera que s’inflamen i s’obstrueixen amb més facilitat.
D’altra banda, els fums dolents semblen ser responsables de la disminució de pes entre els nounats, segons alerta la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).
La contaminació atmosfèrica és també molt perjudicial per al sistema cardiovascular dels majors de 75 anys, amb el problema afegit de tenir les vies respiratòries afeblides. Així mateix, també la pateixen més aquelles persones que presenten algun altre factor de risc. És el cas dels que pateixen diabetis, que presenten un 44% les possibilitats de patir una cardiopatia.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix entre 25 i 50 mg / m3 el patró diari límit de concentració de PM2,5. Sobrepassar aquests valors comença a suposar un seriós risc per a la salut. S’estima que l’exposició contínua a aquestes partícules redueix l’esperança mitjana de vida en 8,6 mesos. Doncs bé, entre el 2003 i el 2005, les concentracions mitjanes diàries de PM2,5 a la ciutat de Madrid van variar entre 5 i 71 micrograms per metre cúbic; i un de cada 5 dies estaven per sobre dels límits.
L’aire net és un requisit bàsic per a la salut i el benestar
Cal no oblidar que els humans també som part integrant de la natura i si trenquem la seva harmonia patim també les conseqüències. Per això és molt important prendre consciència que cal cuidar l’aire que respirem.
Fonts i més informació:
Environmental Health Journal
Fundació Espanyola del Cor
Revista Espanyola de Cardiologia
