Les autoritats sanitàries alerten sobre un augment del consum d’alcohol entre els adolescents d’entre 14 i 15 anys. En aquesta edat primerenca, la majoria dels estudiants de secundària comencen a familiaritzar-se amb la beguda i prova d’això és que, el 2013, el percentatge dels joves d’aquestes edats que es van estrenar amb l’alcohol va ser superior al 80%. Les xifres no serien tan diferents a anys anteriors si no fos perquè a més ara els joves beuen més i de forma més perillosa.

Aquest lamentable fenomen, que va en augment, és conegut com a “binge drinking”  i consisteix a beure molt i en poc temps. Només a tall d’exemple, la meitat dels joves de 17 anys reconeix haver consumit cinc o més copes en un termini de dues hores. Entre les causes d’aquest afartament alcohòlic destaca la gran acceptació que té entre els joves, la manca de percepció de què estan prenent un tòxic i el fàcil accés a la beguda. Aquesta forma de beure, concentrada normalment en els caps de setmana, manifesta l’augment dels riscos que té la beguda ja de per si.
La falta de diners, comú entre els joves, els porta de vegades a prendre begudes alcohòliques de baixa qualitat que prenen junt amb drogues per augmentar el seu efecte, el que provoca un còctel explosiu. Els principals riscos d’aquestes mescles es manifesten en la pèrdua de control i en l’augment de conductes de risc, amb el perill afegit de caure en una addicció. Si tenim en compte que el principal problema de les persones addictes a l’alcohol és que no són conscients d’això, en el cas dels joves que beuen només els caps de setmana, les possibilitats d’addicció augmenten, a causa del distanciament entre preses.

L’objectiu de la majoria d’aquests nois és agafar “el punt” encara que, malauradament, moltes vegades es passen de la ratlla. On és el límit quan parlem d’alcohol? Segons els experts, pot considerar-se com un “afartament” d’alcohol quan es beuen més de sis copes en homes o quatre en dones en una sessió de consum, és a dir, en menys de tres hores. El consum excessiu succeeix en moments puntuals i pot acabar en una intoxicació etílica deguda a la manca de control.

En el cas dels adolescents, la dosi d’alcohol permesa hauria de ser zero. Les conseqüències per al seu organisme i el seu cervell poden ser nefastes i causar greus seqüeles.

No obstant això, begui o no, parlar a un adolescent sobre els límits del consum d’alcohol pot ajudar a entendre i racionalitzar la ingesta. El consum dependrà de cada organisme i de si és home o dona, del seu pes, de com tingui la tensió arterial i de si el seu fetge i el seu cor estan sans. Els nois, a més, en tenir una massa corporal més gran que les noies, també tenen més volum de sang en què diluir l’alcohol. Tot això explica que, després de beure una mateixa quantitat d’alcohol, elles s’emborratxin amb més facilitat. No oblidem que l’alcohol és una droga d’acció ràpida i metabolització lenta. Els primers efectes comencen a notar-se abans de 10 minuts, i com a màxim, entre 30 i 60 minuts després de beure. El rastre de l’alcohol sol trigar hores a desaparèixer de la sang, i ho fa a mesura que el fetge ho descompon, en general a un ritme d’entre 10 i 15 grams d’alcohol per hora. Per tant, cal entre una hora i una hora i mitja perquè l’alcohol d’una llauna de cervesa o un combinat desapareguin de les venes. Sense oblidar que, l’endemà, ningú s’estalvia la desagradable ressaca.

Font: Pla Nacional sobre Drogues (Ministeri de Sanitat d’Espanya); El Mundo Salud; La cuina de la salut (Planeta)

Imatge: Pixabay