Una combinació d’optimisme, esperança, satisfacció i autoconfiança podrien barrejar-se en un còctel medicinal a gust del sistema cardiovascular. Després de múltiples observacions de casos reals, s’ha observat que aquests sentiments i sensacions podrien contribuir a la prevenció de les malalties com l’ictus o l’infart. Els científics investiguen sobre la relació existent entre l’estat d’ànim i la salut a través de la Biologia de les emocions. Saps en què es basen?
La relació entre les emocions positives i la salut és un tema polèmic, en el qual no sempre coincideix la comunitat científica. El que sí sabem, és que els estats d’ànim negatius porten a adoptar conductes poc saludables i, per contra, quan algú se sent feliç, tendeix a cuidar la seva alimentació, a no consumir tòxics com el tabac o l’alcohol, i a preocupar-se pel seu estat físic. No obstant això, aquests fets no expliquen, per exemple, que el risc cardiovascular segueixi sent més elevat en persones deprimides fins i tot quan no fumen, ni beuen, ni presenten sobrepès. Així que hi ha d’haver alguna cosa més, alguna cosa relacionada amb l’estat d’ànim, que exerceixi una influència directa sobre la salut.
En un estudi publicat per l’Associació Americana de Psicologia (APA), que va seguir la trajectòria vital de més de set mil individus durant gairebé cinc anys, es va arribar a la següent conclusió: els subjectes més vitals, entusiastes, esperançats, compromesos i capaços de fer front a les tensions de la vida veien reduït el risc de cardiopatia coronària incident de forma notòria. L’efecte protector de les emocions positives va ser similar entre homes i dones, independentment dels seus hàbits. Així doncs, es dedueix de l’informe que les emocions negatives són la meitat de l’equació, l’altra meitat la formen les emocions i els sentiments positius, com a possibles generadors del benestar físic.
Una possible explicació podria trobar-se en la bioquímica de l’organisme. Els estats d’ira i els episodis d’ansietat poden arribar a alterar l’estabilitat elèctrica del cor, a accelerar l’aterosclerosi i augmentar la inflamació en l’organisme. De la mateixa manera actuen les anomenades hormones de l’estrès, com el cortisol, els andrògens o les catecolamines (l’adrenalina i la noradrenalina), que poden exercir una influència nociva a la salut. També hi ha les seves homòlogues positives, les descrites com hormones de la felicitat, com la dopamina, la serotonina o les endorfines, que segreguem quan experimentem sensacions agradables i plaents, i que contribueixen a mantenir l’organisme en equilibri.
Algun dia arribarem a entendre l’autèntica naturalesa dels processos bioquímics i obtindrem les claus de com funciona la salut i què provoca la malaltia. El més aconsellable, de moment, és centrar-se en ser positiu.
Alan Carr, en el seu llibre Psicologia positiva (2004, pàg. 39-40), realitza una síntesi de diversos autors sobre les estratègies amb evidència científica per potenciar la felicitat. A continuació oferim un resum d’aquestes estratègies:
- Mantenir el contacte amb la família extensa.
- Mantenir algunes amistats properes.
- Gaudir periòdicament de bon temps.
- Viure en un ambient on hi ha música agradable i art.
- Mantenir una bona salut.
- Realitzar exercici físic regularment.
- Menjar aliments de qualitat amb moderació.
- Descansar, relaxar-se i fer vacances amb moderació.
- Fer activitats recreatives cooperatives amb grups d’amics (per exemple, música, dansa o esport).
- No comparar-se amb les falses imatges dels mitjans de comunicació.
Fonts i més informació: School of Public Health, Harvard University; La ciència de la salut (Ed. Planeta)
Imatge: pixabay
