En Lluis té visita a la consulta del metge de capçalera i està amoïnat pels resultats dels seus últims anàlisis.

– Veig que estàs a 150 de glucosa, enhorabona! – Li diu el metge.

– Enhorabona? Si tinc el sucre alt!

– Doncs sí, és veritat. Però, en certa manera, estàs de sort perquè la gran majoria de persones que es troben en aquesta situació no saben que tenen un problema i no fan res per solucionar-ho. Però tu ja ho saps i hem posar-hi remei.

Ho estem escoltant en els mitjans de comunicació des de fa algun temps: 1 de cada 4 persones té diabetis o obesitat i la meitat no ho saben. El fet de no saber-ho és el més perillós, perquè indica que no s’estan prenent les mesures per solucionar dues malalties que poden arribar a ser letals.

En Lluis queda desconcertat: «Si a mi no m’agraden els dolços, com és que tinc el sucre tan alt?»

Aquesta confusió es deu al fet que la diabetis apareix per la incapacitat de controlar el nivell de sucre a la sang. I l’associació d’idees porta a pensar, de forma errònia, que si un té excés de sucre a la dieta, també tindrà un excés de sucre a la sang. No obstant això, contràriament al que se sol pensar, els dolços no són els únics responsables del risc de desenvolupar diabetis. En la majoria dels casos, la principal causa de la diabetis tipus 2 no és l’excés de sucre a la dieta, si no el l’excés de greix a l’abdomen. La diabetis tipus 2, que és la que té Luis, sol donar-se en persones adultes, ja que el greix de l’abdomen segrega substàncies que interfereixen en l’acció de la insulina.

Què podem fer per detectar la diabetis a temps?

Les proves de detecció de la diabetis del tipus 2 en persones asimptomàtiques són recomanables en:

• adults de més de 45 anys (s’ha de repetir cada tres anys)

• nens obesos majors de 10 anys amb altres factors de risc (s’ha de repetir cada tres anys)

• adults amb sobrepès (IMC per sobre de 25), amb factors de risc associat

Aquests controls són doblement importants quan es té obesitat o un sobrepès important, ja que el risc cardiovascular és més destacat. I és que l’obesitat actua com un exèrcit silenciós, perquè potencia el colesterol dolent, redueix el colesterol bo, augmenta la tensió arterial i, com hem dit, condueix a la diabetis. En resum, ataca el cor des de múltiples fronts.

Tot i així, és bo saber que si l’obesitat causa estralls en poc temps en el sistema cardiovascular d’algunes persones, també és cert que perdre centímetres de cintura aporta beneficis a curt termini.

L’Associació Americana del Cor aconsella baixar de pes, limitar el consum d’aliments molt calòrics i nutritivament pobres (com els refrescos i dolços amb molt de sucre), mantenir una dieta equilibrada i fer exercici diàriament. Precisament, el que el metge de capçalera li recomana a en Lluis. Quan surt de la consulta, respira alleujat perquè, tot i saber que per les seves venes corre més sucre del convenient, està decidit a posar de la seva part perquè el seu pes i nivell de glucosa en sang tornin a la normalitat.

Fonts i més informació:

www.diabetes.org
American Heart Association
La ciència de la salut (Planeta)