Tenir una bona autoestima és clau perquè els nostres fills se sàpiguen enfrontar als desafiaments que apareixeran al llarg de les seves vides. Per descomptat que tots voldríem una bona dosi d’autoconfiança per als nostres fills; però, la confiança en un mateix no es transmet a través dels gens, sinó que té a veure amb l’educació i l’entorn en què ha crescut el nen. Així doncs, com podem saber si el nostre fill té una autoestima alta o baixa?

Els nois amb baixa autoestima tenen una baixa opinió sobre ells mateixos i més dificultats per trobar solucions als problemes. Per a ells, els desafiaments i els canvis que els obliguen a sortir de la seva zona de confort poden provocar ansietat i frustració. La seva resposta immediata a un nou repte acostuma a ser «no puc».

Aquests joves poden tenir pensaments autocrítics del tipus «no sé fer res bé» o «no sóc prou bo» i solen reaccionar amb passivitat i “passotisme”, però també n’hi ha que es mostren tristos i poc comunicatius.

Per contra, els nois i noies que se senten segurs d’ells mateixos són capaços de gestionar bé les seves emocions, saben enfrontar-se als conflictes i suporten millor la pressió davant un examen o una competició. A més, solen ser xavals optimistes, entusiastes i que somriuen sovint.

L’autoestima està molt associada a les capacitats, tant intel·lectuals com físiques, i de relació amb els altres. Però la seguretat també té a veure amb els sentiments, i amb el fet de sentir-se estimats. Un noi que treu molt bones notes, però que no se sent estimat, pot arribar a tenir baixa autoestima. De la mateixa manera, un altre noi que se sent estimat amb el suport de la seva família, però obté mals resultats i dubta de les seves capacitats, també pot sentir-se insegur.

Com a pares, podem ajudar a afavorir l’autoestima dels nostres fills ajudant-los en els següents aspectes:

• Hem d’evitar sobreprotegir-los.
• Hem de donar-los la nostra confiança i oferir-los la possibilitat de triar per si mateixos.
• Animar-los a provar coses noves i viure noves experiències.
• Creure en les seves capacitats i fer-ho saber.
• Mostrar el nostre reconeixement quan s’esforcen i ho fan bé (sigui a nivell escolar, artístic o esportiu).
• Deixar que s’equivoquin i s’arreglin ells mateixos els seus problemes (el que no vol dir deixar-los sols, sinó ajudar-los a buscar solucions i proposar opcions).
• Mantenir una actitud positiva davant les seves decisions.
• Dedicar-los temps de qualitat; passant més temps amb ells fent activitats que els agradin els coneixerem i els podrem ajudar a desenvolupar els seus interessos i talents.